El PPC esdevé 3a força política

Alícia Sánchez-Camacho celebrava el passat diumenge a la nit a la seu del PPC i cap al final de les eleccions una victòria extraordinària. Els resultats es van capgirar i van anul·lar totes les previsions que s'havien fet fins llavors. De 14 escons que havia d'obtenir el Partit Popular, en va obtenir finalment 18. Vuit més que Esquerra Republicana, la qual es va enfonsar repentinament. Això va ser una gran alegria pel partit ja que no només  s'han convertit en la tercera força al Parlament, sinó que aquest ha estat fins avui el millor resultat electoral a Catalunya de tota la seva història.

El PSC s’enfonsa

27 diputats. Aquest és el nombre d’escons que va aconseguir el PSC liderat per José Montilla a les eleccions del passat diumenge. Un daltabaix en tota regla. Un daltabaix esperat. Vistos els resultats, l’encara president de la Generalitat José Montilla, va decidir fer el que haurien de fer tots els polítics: assumir responsabilitats. Montilla ja havia anunciat que no es tornaria a presentar com a candidat per les eleccions a la Generalitat en previsió d’uns mals resultats electorals. Però el diumenge va anar més enllà. Va anunciar que deixaria la secretaria general del partit, el que a la pràctica significa una retirada de la primera línia política. 

El tripartit ha passat una factura massa cara als socialistes. Un dels motius és la mala gestió del tripartit, però l’agreujant són les contradiccions en el seu discurs. No sembla el més apropiat renegar del tripartit quan has estat tu el principal valedor de la fórmula. Aquí ja comencen a perdre credibilitat. Després a mesura que veien que les enquestes de cara a les eleccions no els eren favorables van anar virant d’un discurs marcadament catalanista a un discurs fins a cert punt espanyolista. I clar, tantes contradiccions i canvis de discurs no pot portar res de bo. D’una banda hi ha hagut una fuga de vots cap a CIU amb el denominat vot útil. Per un altre costat hi ha hagut una fuga de vots cap a ICV per esdevenir l’única opció realment d’esquerres i finalment el PP ha arreplegat vots de l’ala espanyolista del PSC. Conclusió: han tingut més fugues de vot que cap altre partit. 

I ara què? Doncs toca no només un canvi de líder (sense encara un successor clar) sinó una refundació del partit. El PSC ha de decidir cap a on vol anar. Si vol apostar per l’ala catalanista del partit (fet que sembla improbable amb la pèrdua progressiva de pes en la direcció del partit que ha patit aquest sector) o si per contra reforça els lligams amb el PSOE i esdevé una simple sucursal de Ferraz. Tenen quatre anys per reflexionar-hi i pensar-hi. De l’elecció i la posterior coherència de les accions en depèn l’èxit o el fracàs a les properes eleccions catalanes. Refundar-se o enfonsar-se, aquesta és la dicotomia. 

Alicia Sánchez-Camacho "Vull un país que el 28 de novembre deixi enrere el Govern Tripartit"

Ayer jueves 25 de noviembre tuvo lugar el acto central de campaña del PP de Catalunya en el Pabellón de Hospitalet Nord a las ocho de la tarde. Para no perder costumbre, Mariano Rajoy ha estado en Barcelona apoyando la candidatura de Alicia Sánchez-Camacho en este acto.

El presidente del partido popular ha querido movilizar al votante del PP dejando claro que el cambio político en España empieza en Catalunya. Rajoy ya había estado presente también en las campañas de Galicia, Andalucía y País Vasco así que Catalunya no iba a ser menos. Frente a miles de personas, el presidente popular ha apelado que los catalanes acudan a las urnas el próximo domingo a votar a la candidata a la presidencia de la Generalitat del Partido Popular catalán. Mariano Rajoy afirmaba que “el voto del PP va a ser el voto de la moderación, de la estabilidad y del cambio”.

La candidata Alicia Sánchez-Camacho tampoco ha escatimado en aclarar que quiere un cambio de Gobierno en Catalunya “de soluciones y de posibilidades” a través del voto del PP. “Un Gobierno de futuro”, eso es a lo que aspira la líder del Partido Popular catalán.

Durante su discurso, Alicia ha alternado ambos idiomas -catalán y castellano- como muestra de que su partido quiere un “Gobierno que nos una, nos de libertad y no un Gobierno que nos separe”. “No me resigno a que el próximo domingo haya un cambio en el Gobierno de la Generalitat que no sirva para nada y nos lleve a una deriva independentista”. La candidata ha asegurado que si Artur Mas gana las elecciones, se volverán a usar las mismas políticas de sanciones y barreras que se han usado hasta ahora.

Para evitar votos de abstención, el partido popular ha recordado que “quien desea un cambio en Catalunya y en España no se puede quedar en casa el próximo domingo”. Miles de banderas de color azul del partido popular y banderas de España y Catalunya han sido alzadas en el Pabellón del Hospitalet con entusiasmo. Casi 4000 personas han asistido a este mitin central de campaña para apoyar a los populares.

UN MÍTING DIFERENT

Avui, dia 25 de novembre de 2010, Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans, ha fet, a Granollers, un míting diferent al de tots els altres candidats per aquestes eleccions. Ha triat una altra manera per tal d'apropar-se als ciutadans: una passejada. A les 12 i mitja del matí, ell i el seu equip s'han plantat al mig del mercat d'aquesta ciutat, concretament al carrer Maria Maspons amb carrer Anselm Clavè. El míting ha durat, aproximadament, una hora. Durant aquesta hora ha estat pendent de totes les persones que caminaven al seu votant, responent a totes les preguntes que li formulaven. Ha deixat que els protagonistes fossin els  ciutadans. Mentre ell anava xerrant amb els granollerins, dues càmeres el gravaven per emitir-ho en televisió.

Ha hagut una pregunta que li ha agradat especialment, ja que ell ha dit que moltes persones estaven equivocades al respecte: "Vostè, exactament, es considera d'esquerres o de dretes?". La resposta ha sigut directe i clara: "Jo sóc de centre esquerres, però vaig en contra de qualsevol nacionalisme. El que passa és que molta gent, tot el que no sigui nacionalista ho posa en el sac de dretes". Ha donat un exemple molt clar al ciutadà que li ha preguntat: "Per exemple, el PSC sembla que sigui més nacionalista i, clar, la gent que no vol això, ens vota a nosaltres".

Desprès d'estar voltant amunt i avall per aquesta ciutat i d'acabar de resoldre tots els dubtes, ha marxat.

Avui mateix, aquest candidat, donarà el míting final al CCCB, a les 20:00 hores.

Judith Valladares, Albert Rivera, Joan Antoni Arasa i Marta Ibañez al míting de Granollers

Albert Rivera al míting central al CCCB

A L'ACTE DEL PSC

Ricard Camprubí i Raquel Rabadán donant fe de la seva assistència a l'acte del PSC al Palau Sant Jordi el passat dijous 25 de novembre.

                          

Andorra, l'únic coprincipat parlamentari del món

Andorra encara manté una monarquia constitucional i és governat conjuntament per dos Caps d'Estat:  Joan Enric Vives i Sicília, bisbe d'Ugell, i Nicolas Sarkozy, president de la República francesa. El seu actual president és Jaume Bartomeu (sisè president del govern andorrà) pertanyent al Partit Socialdemòcrata Andorrà. 

Aquest coprincipat constitucional és herència de 715 anys va ser governat per dos senyors feudals, el bisbe d'Urgell i el comte Foix. El comte Foix va passar a mans de la Corona Francesa i, més tard, amb la Revolució Francesa va agafar el càrrec el President de la República Francesa.
 
Val a dir també que Andorra és un dels països més petits del món (468 km² i 85.000 habitants), té el català d'idioma oficial i atrau molt al comerç, ja que no existeix l'impost sobre la renda.

Laporta: “la independència no es demana, es prén”

El cap de llista de Solidaritat Catalana ha afirmat que Catalunya pateix un espoli fiscal del 10 % del PIB i ha remarcat que la independència és una qüestió de supervivència.

Joan Laporta,cap de llista de Solidaritat Catalana a les properes eleccions del parlament de Catalunya, ha afirmat que l’únic procés viable per assolir la independència és una declaració unilateral. “La independència no es demana, es pren”, així és com ho ha resumit l’expresident del Barça. Laporta ha denunciat l’espoli fiscal que pateix Catalunya el qual ha situat en el 10% del PIB català i ha afirmat que si aquest dèficit s’eliminés, equivaldria a 3200 euros per cada català i situaria Catalunya com el quart estat de la UE en PIB per càpita.

Per assolir la independència, Joan Laporta marca com a full de ruta en primer lloc assolir una majoria parlamentària que vulgui la independència per una via pacífica i aleshores que aquesta sigui reconeguda per la UE i per la comunitat internacional. El líder de Solidaritat també ha afirmat però que ara per ara la capacitat de decisió del parlament de Catalunya és reduïda i ha declarat que és “un parlament de fireta”. Laporta ha explicat que la creació d’un estat no és res excepcional i ha dit que d’ençà el 1945 se n’han creat 150 de nous.

El líder de Solidaritat també ha destacat el greuge comparatiu de Catalunya envers l’estat espanyol pel que fa a les beques universitàries ha tingut temps per llençar dards enverinats per tots i cadascun dels adversaris: “ERC són uns botiflers”. Laporta ha qualificat d’impossibles legalment tan la proposta de referèndum d’ERC com la proposta del concert econòmic que proposa CIU. Del PSC n’ha criticat “el desenvolupament d’un estatut per darrera” i ha dit que “hem d’anar amb el cap dret”.

“Jan” Laporta: “Necessitem que feu el pas”

Aquest matí a les 10:00 el candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya Joan Laporta, del partit Solidaritat Catalana per la Independència, ha fet una xerrada a l’auditori de la Universitat de Comunicació Blanquerna.

Toni Aira, moderador de la conferència i doctor en ciències de comunicació política, ha donat el tret de sortida entre forces referències professionals cap al candidat.

                                        Raquel Rabadán/URL
Joan Laporta durant l'acte a la Facultat
de Comunicació Blanquerna

Amb l’auditori ple on molta gent ha hagut d’escoltar a Laporta de peu ha centrat el seu discurs amb “l’extrema necessitat de la Independència de Catalunya a través d’un procés legal i democràtic”. Necessita 68 escons per emprendre la Transició que portaria a Catalunya cap a la independència i poder arribar a ser un estat membre de la Unió Europea.

En un context on la classe política perd credibilitat, entre casos de corrupció i la falta de versemblança en els discursos polítics, Laporta ens ha aconsellat que els joves ens qüestionem si és la realitat que vivim el què volem. Solidaritat per la Independència de Catalunya ens proposa un repte, segons Laporta “necessari”, per fer de Catalunya el millor estat modern i eficient. Com a tòpic en el moment de campanya que ens trobem, Laporta ha fet referència a altres partits polítics. Segons ell, ERC i la proposta de referèndum és inviable, CIU i la proposta de concert econòmic també és inviable ja que s’hauria de canviar la constitució, i el PSC es regeix per les directrius de la seva seu a Madrid i per tant no  volen l’autogovern de Catalunya. Solidaritat per Catalunya només veu una possible coalició amb un altre partit, sempre i quan, estigui a favor de la independència.

Després del seu discurs, han sigut els estudiants de la Facultat els que han pogut preguntar directament al candidat i també a través del twitter. Laporta ha sigut molt contundent i no ha perdut les maneres en cap de les preguntes. Recolzant-se amb l’èxit de la manifestació del 10 de Juliol, com a símbol de protesta contra la ressolució de l'Estatut,  Laporta percep vents de canvi i s’ha mostrat molt optimista durant tot l’acte. 

“La papereta de Solidaritat és un passaport cap a la llibertat”

La Facultat porta ja unes setmanes organitzant actes amb els caps de llista dels principals partits que es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya el dia 28 de Novembre. Aquestes conferències es creen amb la finalitat d’apropar els candidats als estudiants i, per suposat, per a conèixer les idees principals de cada partit.

Avui ha tingut lloc a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna la conferència del líder del partit Solidaritat Catalana per a la Independència, Joan Laporta. L’acte ha començat amb la sala plena a les 10:00 del matí i portava com a títol Propostes pel futur de Catalunya. El moderador de l’acte ha estat el periodista i  professor de la casa Toni Aira.

Laporta ha ensetat els seu discurs fent un plantejament al públic: escollir entre una Catalunya com a Comunitat Autònoma de règim comú o bé ser un Estat capdavanter de la Unió Europea. Ha defensat la seva idea d’independència basada en tres blocs fonamental: en raons econòmiques, raons polítiques i raons de cultura i dignitat. Segons Laporta Espanya veu Catalunya com a una “especie del género español” cosa que ha fet que Joan demani dignitat nacional i reconeixement de la llengua i de la cultura catalanes. Seguidament ha plantejat els canvis principals que des del seu projecte es plantegen partint d’un Estat independent. En temes econòmics ha parlat sobre administrar el propis recursos de Catalunya, acabar amb l’espoli fiscal, invertir en infraestructures, en coneixement i en recursos per als emprenedors i eliminar el copagament sanitari. Pel que fa al sector de l’educació ha fet un apunt sobre les beques i ha dit que la població estudiantil catalana representa el 18% de tot Espanya i que només s’endú un 8% de les ajudes del Govern i, que per tant, cal canviar aquesta balança. També ha parlat sobre política energètica i ha remarcat que està en contra de tancar les centrals nuclears, apuntant que és la font d’energia més neta i més rentable però que cal estudiar les energies alternatives. A part de parlar d’economia també ha remarcat la importància de la cultura catalana i dels canvis que són necessaris en el sector turístic, no només basat en “sol i platja” si no que complementar-ho amb cultura i gastronomia. Després d’exposar les seves bases ha parlat sobre els principals partits polítics, com el PSC, CiU o ERC. Sobre aquests Laporta ha dit que si el seu partit obté representació al Parlament demanarà una resposta clara sobre el tema de la independència. Ha afegit que per a declarar-la li calen 68 escons i ha confessat que es tracta d’un projecte molt ambiciós i molt complicat però que té les enquestes a favor i que té una bona acceptació de la població.

Finalment, després del discurs d’uns 35 minuts, i tancant amb un “Visca Catalunya” ha arribat el torn de preguntes. Cal apuntar que al principi de moltes preguntes els alumnes han volgut felicitar a Joan Laporta per la seva labor com a President del Barça. S’han formulat qüestions tan diverses com quina seria la reacció d’Espanya i del reste d’Europa respecte a la independència de Catalunya, quina seria la sensació si Solidaritat no obtingués representació o alguna tan peculiar com la del “nou fitxatge” referit a l’actriu de pornografia Maria Lapiedra. A la primera, Joan ha dit que si Catalunya s’independitzes Espanya seria un nou estat i que, per tant, també hauria de ser acceptat per a la Unió Europea igual que Catalunya. A la segona s’ha mostrat positiu i ha dit que, encara que ha pensat profundament sobre aquest tema, té l’esperança i sobretot té els resultats de les enquestes a favor. I respecte a la darrera pregunta ha dit que li dóna la benvinguda a tot aquell que recolzi la seva proposta, a banda dels delinqüents i dels assassins, i que en cap cas ha fet cap fitxatge, que això només ho ha fet en la seva presidència al Barça.

En tot moment el públic s’ha mostrat molt atent i ha aplaudit més d’un cop a algunes de les seves intervencions. Cal remarcar que, fins ara, ha sigut la conferència amb més afluència de públic i la més llarga amb una duració d’una hora i cinquanta minuts.

"Volem la independència sense qüestionar-li res a Espanya"

Joan Laporta, el candidat de Solidaritat Catalana y l’ex president  del Futbol Club Barcelona, ha vingut avui a la Facultat de Comunicació Blanquerna amb l’objetiu de obtindre el vot de cadascun dels membres que han asistit a la conferència, deixant clar que el seu principal propósito és declarar la independència de Catalunya.  Ha dit amb total seguretat y confiança que la independencia és l’instrument bàsic per fer prosperar a les persones que viuen a Catalunya  y que és el camí per prendre  les decisions que ens fan progresar al país.

A més de molta crítica cap a Espanya, ja que la considera la autora de tots els problemes de Catalunya, i de demostrar un gran orgull català, Laporta a fet breus incissos sobre l’equip que li ha portat a la victoria, el Barça. 

Laporta suplica el vot als joves

Joan Laporta ha presidit, avui, la conferència sobre Propostes pel futur de Catalunya a l’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB). Ha demanat obertament el vot al jove públic. Laporta ha explicat la seva campanya basada en assolir de la independència i en canvis econòmics, agafant força del seu anterior èxit com a president del Barça i culpant als partits tradicionals de l’actual cisis. 

Joan Laporta a l'Auditori de la FCB.

Els mitjans de comunicació no han donat gaire ressò al seu partit, però el fenomen Laporta no passa inadvertit. L’agitació que provoca l’expresident del Barça s’ha pogut demostrar avui entre els alumnes de la FCB (curiosa coincidència amb el club esportiu). Laporta és per primera vegada aspirant a la candidatura i ho fa encapçalant Solidaritat Catalana. El candidat juga amb les cartes de la crisis (econòmica i social), la independència i el seu anterior “èxit” com a president del Barça. Busca la crispació dels ciutadans amb diarrea verbal de números i dades que semblen ser perjudicials per la nostra economia. Aprofita molt bé el sentiment blaugrana existent a la majoria dels catalans, afirmant que si va arribar a aconseguir presidir el millor equip del món  pot aconseguir presidir el millor país del món.

Laporta és un personatge carismàtic, amb bona presència i reconeixement social. Sap esquivar els cops amb molta confiança en les seves paraules. No sembla tenir por a res. Sembla fàcil arreglar la situació, ser un país lliure i aconseguir beques a la babalà. Tant  fàcil com demanar la votació per Solidaritat Catalana obertament, amb sinceritat , sense tàctica aparent.

''Sinó tens un estat, no et respecten''

El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència  i ex-president del club blaugrana Joan Laporta ha proclamat avui, en una conferència a la facultat de comunicació de la universitat Ramon Llull, que la solució per sortir de la crisi es promoure la independència a Catalunya. A dit a més que ''la independència no es demana, es pren''.

A la seva conferència hi ha hagut futbol, crítiques a Espanya i molt orgull català.

Segons ha dit el candidat, la independència significa avançar, decidir, proclamar la nostra dignitat nacional i viure amb llibertat i orgull la nostra llengua i cultura catalanes. En definitiva, el candidat a la presidència ha consagrat la independència com la cura a tos els seus mals i a Espanya com la culpable de la nostra situació de crisi econòmica, de fet acusa al tribunal constitucional de designar Catalunya com ''una subespecie del estado español''

Joan Laporta, candidat de Solidaritat Catalana

Ha parlat també de les pautes del seu partit per superar la crisi econòmica. Solidaritat Catalana aposta per invertir en infraestructures, fer polítiques educatives, incentius per afavorir industries i la creació del corredor ferroviari mediterrani. A més a més ha assenyalat al turisme i a les energies renovables com la clau necessària per una situació estabilitzada.

Tot i que ha fet referència al diari Marca, a la seva gestió al cap davant del F.C Barcelona, a Guardiola, i als seus títols, ha assegurat que no ha aprofitat la seva condició d'ex-president blaugrana, encara que sense anar més lluny ha fet declaracions de l'estil de ''El meu renom internacional es positiu pel país''

Jan, com li diuen el més propers a ell i com se li han referit avui a la conferència, ha parlat dels parits opositors: acusa a CIU i a ERC de decebre'l com a antics referents polítics i està convençut que tan el referèndum per la independència de Catalunya com el concert econòmic impulsat per CIU, són inviables políticament

El que esta clar es que Joan Laporta s'enfronta ara a la temporada més difícil de la seva carrera i tot i que té bons fitxatges, ara s'encara a un públic molt més exigent i que no es conformarà ni amb nacionalisme català, ni amb caldejar les relacions Catalunya- Espanya.  Aquest partit comença el 28 de novembre i depèn només dels votants que Laporta jugui de davanter o a la banqueta.

Joan Laporta, el candidat de Solidaritat Catalana per al Govern de Catalunya, ha acudit aquest matí a la Facultat de Comunicació Blanquerna per a fer una conferència sobre el que es proposa aconseguir amb el seu partit polític de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya el 28 de Novembre.

La conferència, que ha estat moderada pel doctor en comunicació política i professor de la Facultat, ha servit per a que l’expresident del FC Barcelona es reafirmés en les seves propostes cap a la independència de Catalunya declarant per exemple que “si obtenim 68 escons declararíem la Independència al Parlament de Catalunya” i que “hem d'escollir si volem ser una “Comunidad Autónoma de régimen común' o bé ser un estat capdavanter a la Unió Europea".

També ha opinat sobre d’altres partits polítics com el PP en dir que “considero lamentable el nou videojoc del PP”. 

Cataluña independiente, ¿y después qué?

Muchos ciudadanos de Cataluña en España no se consideran parte del país, sino como una nación independiente dotada de su propio estado. Una mayor autonomía es el objetivo central de los partidos políticos llamados nacionalistas. La posibilidad de una secesión ha sido parte de su política durante años. Sin embargo, aunque la secesión se menciona como una opción para el futuro, los principales partidos lo perciben como una fórmula utópica en lugar de una alternativa viable.

En términos generales existen tres argumentos principales para la independencia de Cataluña. La primera es que, debido al propio idioma que es el Catalán, la mejor manera de avanzar a nivel cultural y lingüístico sería un estado independiente. El segundo argumento dice que una entidad política bien definida como es Cataluña debería ser suficientemente madura para gobernarse a sí mismo con su propia voz en la Unión Europea o las Naciones Unidas a fin de abordar problemas específicos que tienen. Por último, existe la creencia de que Cataluña estaría mejor económicamente por separarse. En particular, los defensores del último argumento se refieren al hecho de que Cataluña paga mucho más a la tesorería central de España (denominada como el desequilibrio fiscal) y al exceso de burocracia derivada del régimen administrativo actual.

Sin embargo, los argumentos económicos son cuestión de debate. Algunos creen que la independencia de Cataluña no sería económicamente viable, y que no tiene sentido dado que la globalización y la Unión Europea han dado lugar a la difuminación de las fronteras. Pero sólo unos pocos parecen estar dispuestos a realizar una evaluación seria económica de una eventual secesión, ya que esto se ha convertido en una cuestión "políticamente incorrecta"  en las políticas españolas.

¿Entonces porqué Cataluña no es independiente? Si miramos a Suiza por ejemplo, tiene una población de 6 millones de personas (exactamente igual que Cataluña) y aproximadamente 40.000 kilómetros cuadrados (exactamente igual que Cataluña). Suiza hace frontera con Alemania y Francia, dos potencias europeas. La lengua local, el suizo-alemán (que es diferente al alemán) está siendo amenazado por las lenguas francesa y alemana (e italiano). Si Suiza es viable ¿por qué no podría ser Cataluña?

Joan Laporta, ex-presidente del FC Barcelona y ahora presidente del partido Solidaritat Catalana Per Independencia, decidió por primera vez presentarse a las elecciones catalanes que tendrán lugar el 28 de Noviembre del 2010. Tras años de decepción frente a las políticas poca rigorosas de ERC (Esquerra Republicana Catalana) y CiU (Convergencia i Unión), Laporta decidió actuar. “ERC i CiU no han fet res per l’independència de Catalunya” declaró hoy el activista catalán al auditorio de la Universidad de Comunicación Blanquerna, donde tuvo lugar una conferencia político.

El candidato presentó a su campaña política, donde puso mayor énfasis a “un govern català cap a la Unió Europea” y un plan de becas para estudiantes de 8.400 euros al año a fin de promover unas políticas educativas. Ya que actualmente solo se dan un 8% de becas a estudiantes catalanes, lo cual resulta siendo una cifra demasiada baja según el candidato.

“La veritat als ciutatans” contestó Laporta al preguntarse sobre la independencia de Cataluña. Siguió afirmando que una independencia cultural, económica y social de España incentivará Cataluña económicamente y una mayor libertad y prosperidad al pueblo Catalán. El presidente del partido Solidaridad Catalana hizo muy claro su intención (y al parecer única) de un Cataluña libre, tras un discurso “constructivo” sobre como esta Comunidad Autónoma sigue siendo discriminada a nivel de infraestructuras, política económica, idioma y sanidad. Es más, según él, el Tribunal Constitucional manifestó los catalanes como !un subespecie del Estado Español¡ Es evidente que tras esta declaración nos gustaría saber quien fue el protagonista de esos insultos. Si se supone que esta afirmación es cierta, entonces el Tribunal Constitucional evidentemente carece de una política democrática y es más, son Nazis! Ya no se trataría de una simple discriminación, sino de un asunto que debería trasladarse en manos de las Naciones Unidas y Derechos Humanos.

Finalmente, Laporta explicó sus planos económicos para Cataluña, lo cual se puede resumir muy fácilmente : Tras un déficit de 22 millones de euros al año en Cataluña y un 17.7% de paro, el candidato supone salir de la crisis con una solución de lo más simple; invertir en infraestructuras, invertir en políticas educativas. Laporta asegura que si tendríamos poder sobre nuestro propios recursos, podríamos salir de la crisis.

En otras palabras, España tendría la culpa por la crisis en Cataluña y una Cataluña libre sería la solución a la crisis. Visto de esta manera (al parecer tan simple y fácil), ¿a quién no le gustaría independizarse?

Joan Laporta, aunque entusiasta, parece no tener una mirada al largo plazo para este país. Independizarse no es tan fácil como lo supone el candidato. En efecto, es un proceso que requiere un plano al largo plazo y que comprueba todos los posibles riesgos a nivel social, internacional, económico, político, entre otros. Una Cataluña independiente vale, ¿pero después qué? Puede ser que su “renom internacional és positiu pel país” pero su discurso carece de características políticas y realistas para una Europa y un mundo cada vez más globalizado  y unido. No se trata de formar una estrategia para los próximos 90 minutos, se trata de gobernar a un territorio durante los próximos cuatro años.  

Joan Laporta: “Tornar a votar als partits que ens han portat a la crisi seria un error històric”



Joan Laporta acompanyat de Toni Aira, moderador de l'acte

El líder de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, ha estat aquest matí a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Moderat pel professor i doctor en comunicació política Toni Aira, l’ex-president del Futbol Club Barcelona ha fet un breu però contundent repàs de les seves propostes polítiques. “Si Solidaritat Catalana aconsegueix la majoria absoluta, el primer que farem serà declarar la independència de Catalunya al Parlament”, ha dit Laporta amb convicció.

Després de fer una repassada per alguns dels partits polítics que ja compten amb escons al Parlament, el candidat de SI a la presidència de la Generalitat ha dit que “tornar a votar als partits que ens han portat a la crisi seria un error històric” i que “votar a Solidaritat Catalana és el passaport per la llibertat i prosperitat del nostre país”.

Aparteu les criatures-Dramàtic de ràdio

http://blocsvells.gracianet.org/get/9/aparteu_baixa.mp3

Este video es uno de los muchos ejemplos de radio teatro.

">

1714

http://www.catradio.cat/audio/373698/1714

"1714" és una producció de Catalunya Ràdio basada en la trilogia literària d'Alfred Bosch sobre els fets de l'11 de setembre.

39+1

El dramàtic "39+1" es basa en les dues últimes novel·les de Sílvia Soler.
Per transformar la novel·la a ràdio-teatre s'ha hagut d'adaptar el text fent els retocs que han considerat adequats per aconseguir una naturalitat en la dramatització. Han despullat el text de massa literatura, s'han creat diàlegs allà on hi havia massa narració, i la narració descriptiva s'ha eliminat substituint-la directament pels sons. Els sons il·lustren les escenes. Les paraules il·lustren els sentiments. Les escenes s'han col·locat en els espais més adients per aconseguir un ambient, un clímax i una varietat de sons quotidians. Al moment de realitzar el dramàtic calia ubicar i seqüenciar les escenes en les seves localitzacions sonores per fer-les creïbles i al mateix temps atractives. La narració sempre ens arriba a travès dels monòlegs de la protagonista. Juguen molt amb el que diu i amb el que pensa. En la realització del dramàtic s'ha volgut integrar les veus dels actors de forma harmònica amb els efectes sonors i la música.


http://www.catradio.cat/programa/1014/39+1

Fragment de l'obra "Hamlet" de William Shakespeare interpretat per Luis Castro i Raul Matínez

Del programa Ni te molestes de la ràdio d'Elx

http://nitemolestes.wordpress.com/

http://www.facebook.com/group.php?gid=182944994593

Radioteatro ARTAN - La mano negra-

Aquí tenemos un ejemplo de radioteatro en el que los efectos de sonido, las voces y la música son fundamentales:


LA MANO NEGRA -Radioteatro Artan-


<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/5R4Ihwd_2OE?fs=1&amp;hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/5R4Ihwd_2OE?fs=1&amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>

Obra de radioteatro provoca el pánico en los EE.UU.

El 30 de octubre de 1938, Orson Welles (1915-1985) y el Teatro Mercurio, bajo el sello de la CBS, adaptaron el clásico La guerra de los mundos, novela de ciencia ficción de H.G. Wells, a un guión de radio. La historia se relato en forma de noticiario, narrando la caída de meteoritos que posteriormente corresponderían a los contenedores de naves marcianas que derrotarían a las fuerzas norteamericanas usando una especie de "rayo de calor" y gases venenoso. Los oyentes que sintonizaron la emisión y no escucharon la introducción pensaron que se trataba de una emisión real de noticias, lo cual provocó el pánico en las calles de Nueva York y Nueva Jersey. 

Dramàtic de radio

Exemple de ràdioteatre:
Psicosis, d'Alfred Hitchcock (a partir del minut 06.25)
http://www.rtve.es/mediateca/audios/20100221/psicosis-radio-teatro-piezas/702330.shtml


Aquest és un blog dedicat al món del ràdioteatre, amb notícies, novetats i links:
http://radioteatro.blogspot.com/