Joan Carretero, candidat a la presidència del Parlament de Catalunya per Reagrupament, va dedicar un dels seus últims actes de campanya a fer una conferència a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, cosa que no varen agrair gaire els alumnes de la Facultat, ja que no es va omplir ni la meitat de l’auditori, cosa que contrasta molt amb l’acte de Joan Laporta no hi va haver ple.
Però la situació que es va produir va ser que a un costat hi havia un grup de joves aspirants a exercir l'ofici de periodista i a l'altre costat un aspirant a presidir el govern de la Generalitat de Catalunya. Està clar que els primers ho tenen difícil ja que vivim en un moment en què la crisi afecta bastant els mitjans de comunicació. Però el segon, més que difícil el que té davant seu és una missió impossible. Un factor positiu es que Joan Carretero va demostrar a l’acte que la paraula “impossible” no existeix a la seva llibreta de campanya ja que té clar que per aconseguir que el Parlament de Catalunya faci una declaració unilateral d'independència es necessiten “com a mínim 68 escons, i no en fan falta més”.
Va posar com a exemples a Europa els casos de Flandes i Escòcia i defensa que Catalunya s'hi ha d'afegir, a aquest tren.
Els alumnes varen preguntar amb bons arguments sobre que ocorreria si s’aconseguís la independència i també sobre el tema dels “ni-ni” i també va voler opinar sobre els partits independentistes de l’oposició com el de Joan Laporta, afirmant que “més opcions no vol dir divisió, vol dir multiplicació del independentisme”.
Per tant, Joan Carretero es presenta com un candidat seriós per a la Independència de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada