El PSC s’enfonsa

27 diputats. Aquest és el nombre d’escons que va aconseguir el PSC liderat per José Montilla a les eleccions del passat diumenge. Un daltabaix en tota regla. Un daltabaix esperat. Vistos els resultats, l’encara president de la Generalitat José Montilla, va decidir fer el que haurien de fer tots els polítics: assumir responsabilitats. Montilla ja havia anunciat que no es tornaria a presentar com a candidat per les eleccions a la Generalitat en previsió d’uns mals resultats electorals. Però el diumenge va anar més enllà. Va anunciar que deixaria la secretaria general del partit, el que a la pràctica significa una retirada de la primera línia política. 

El tripartit ha passat una factura massa cara als socialistes. Un dels motius és la mala gestió del tripartit, però l’agreujant són les contradiccions en el seu discurs. No sembla el més apropiat renegar del tripartit quan has estat tu el principal valedor de la fórmula. Aquí ja comencen a perdre credibilitat. Després a mesura que veien que les enquestes de cara a les eleccions no els eren favorables van anar virant d’un discurs marcadament catalanista a un discurs fins a cert punt espanyolista. I clar, tantes contradiccions i canvis de discurs no pot portar res de bo. D’una banda hi ha hagut una fuga de vots cap a CIU amb el denominat vot útil. Per un altre costat hi ha hagut una fuga de vots cap a ICV per esdevenir l’única opció realment d’esquerres i finalment el PP ha arreplegat vots de l’ala espanyolista del PSC. Conclusió: han tingut més fugues de vot que cap altre partit. 

I ara què? Doncs toca no només un canvi de líder (sense encara un successor clar) sinó una refundació del partit. El PSC ha de decidir cap a on vol anar. Si vol apostar per l’ala catalanista del partit (fet que sembla improbable amb la pèrdua progressiva de pes en la direcció del partit que ha patit aquest sector) o si per contra reforça els lligams amb el PSOE i esdevé una simple sucursal de Ferraz. Tenen quatre anys per reflexionar-hi i pensar-hi. De l’elecció i la posterior coherència de les accions en depèn l’èxit o el fracàs a les properes eleccions catalanes. Refundar-se o enfonsar-se, aquesta és la dicotomia. 

Laporta: “la independència no es demana, es prén”

El cap de llista de Solidaritat Catalana ha afirmat que Catalunya pateix un espoli fiscal del 10 % del PIB i ha remarcat que la independència és una qüestió de supervivència.

Joan Laporta,cap de llista de Solidaritat Catalana a les properes eleccions del parlament de Catalunya, ha afirmat que l’únic procés viable per assolir la independència és una declaració unilateral. “La independència no es demana, es pren”, així és com ho ha resumit l’expresident del Barça. Laporta ha denunciat l’espoli fiscal que pateix Catalunya el qual ha situat en el 10% del PIB català i ha afirmat que si aquest dèficit s’eliminés, equivaldria a 3200 euros per cada català i situaria Catalunya com el quart estat de la UE en PIB per càpita.

Per assolir la independència, Joan Laporta marca com a full de ruta en primer lloc assolir una majoria parlamentària que vulgui la independència per una via pacífica i aleshores que aquesta sigui reconeguda per la UE i per la comunitat internacional. El líder de Solidaritat també ha afirmat però que ara per ara la capacitat de decisió del parlament de Catalunya és reduïda i ha declarat que és “un parlament de fireta”. Laporta ha explicat que la creació d’un estat no és res excepcional i ha dit que d’ençà el 1945 se n’han creat 150 de nous.

El líder de Solidaritat també ha destacat el greuge comparatiu de Catalunya envers l’estat espanyol pel que fa a les beques universitàries ha tingut temps per llençar dards enverinats per tots i cadascun dels adversaris: “ERC són uns botiflers”. Laporta ha qualificat d’impossibles legalment tan la proposta de referèndum d’ERC com la proposta del concert econòmic que proposa CIU. Del PSC n’ha criticat “el desenvolupament d’un estatut per darrera” i ha dit que “hem d’anar amb el cap dret”.

Aparteu les criatures-Dramàtic de ràdio

http://blocsvells.gracianet.org/get/9/aparteu_baixa.mp3

Vampirisme emocional-Toro salvaje (Raging bull)

En aquesta pel·lícula un boxejador que aspira a ser el número 1, els altibaixos a la seva carrera esportiva l'afecten a la seva personalitat i això ho fa pagar a la seva dona, de qui abusa psicològicament i físicament, tal i com es pot veure al trailer. Aquesta conducta per part del boxejador interpretat per Robert de Niro continua amb la següent dona amb que està. Clar està dons que la manera que un i altre es comporten en la relació no és igual, i és d'aqui d'on sorgeix el vampirisme emocional.

Anunci Audi A8 - Síndrome Stendhal

Anunci: 


Audi A8, any 2005

Fonts: 


- Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=ExrpPusin68
- Los mejores anuncios: http://www.losmejoresanunciosdetelevision.com/2006/10/04/el-sindrome-de-stendhal/
- Luz Rasante: http://www.luzrasante.com/cuando-la-belleza-duele-el-sindrome-de-stendhal/
- Wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Stendhal


Influències: la veu en off és un fragment de l'obra "Napoles y Florencia: un viaje de Milán a Reggio" del filòsof francès Stendhal, en què ens explica els símptomes que es deriven del síndrome Stendahl. Aquest síndrome es produeix quan una persona percep un excés de bellesa i en l'època del filòsof era habitual en els visitants a Florència. A mesura que va relatant els símptomes del síndrome les imatges de l'anunci ho van il·lustrant amb l'Audi com a subjecte principal. 


Anàlisi:  Tal i com queda patent només veure l’anunci, el valor des del punt de vista comunicatiu no són ni les prestacions mecàniques, ni la seguretat ni el preu ni tan sols la utilitat. El principal valor és l’estètica, la bellesa de formes i línies que presenta el model A8 d’Audi. Per  tant el podríem englobar dintre de la  publicitat emocional perquè connecta amb els espectadors a través dels seus sentiments, ja que només apel·la al fet d’agradar o desagradar el valor estètic. Amb la transmissió d’aquest valor comunicatiu es demostra el grau de segmentació del públic televisiu, que en aquest cas és molt específic; totes aquelles persones que valorin un cotxe per la seva bellesa per damunt de tots els altres valors. Si tenim en compte que l'anunci és de l'any 2005 (bonança econòmica), podem entendre que Audi vulgués remarcar auqest valor en especial per damunt del preu o les prestacions, que amb molta probabilitat serien els que destacarien si l'anunci es fes avui. 

In the name of love-U2 (1984)