Joan Carretero, a l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna

Joan Carretero, candidat a la presidència del Parlament de Catalunya per Reagrupament, va dedicar un dels seus últims actes de campanya a fer una conferència a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, cosa que no varen agrair gaire els alumnes de la Facultat, ja que no es va omplir ni la meitat de l’auditori, cosa que contrasta molt amb l’acte de Joan Laporta no hi va haver ple.

Però la situació que es va produir va ser que a un costat hi havia un grup de joves aspirants a exercir l'ofici de periodista i a l'altre costat un aspirant a presidir el govern de la Generalitat de Catalunya. Està clar que els primers ho tenen difícil ja que vivim en un moment en què la crisi afecta bastant els mitjans de comunicació. Però el segon, més que difícil el que té davant seu és una missió impossible. Un factor positiu es que Joan Carretero va demostrar a l’acte que la paraula “impossible” no existeix a la seva llibreta de campanya ja que té clar que per aconseguir que el Parlament de Catalunya faci una declaració unilateral d'independència es necessiten “com a mínim 68 escons, i no en fan falta més”.

Va posar com a exemples a Europa els casos de Flandes i Escòcia i defensa que Catalunya s'hi ha d'afegir, a aquest tren.

Els alumnes varen preguntar amb bons arguments sobre que ocorreria si s’aconseguís la independència i també sobre el tema dels “ni-ni” i també va voler opinar sobre els partits independentistes de l’oposició com el de Joan Laporta, afirmant que “més opcions no vol dir divisió, vol dir multiplicació del independentisme”.

Per tant, Joan Carretero es presenta com un candidat seriós per a la Independència de Catalunya.

El PPC esdevé 3a força política

Alícia Sánchez-Camacho celebrava el passat diumenge a la nit a la seu del PPC i cap al final de les eleccions una victòria extraordinària. Els resultats es van capgirar i van anul·lar totes les previsions que s'havien fet fins llavors. De 14 escons que havia d'obtenir el Partit Popular, en va obtenir finalment 18. Vuit més que Esquerra Republicana, la qual es va enfonsar repentinament. Això va ser una gran alegria pel partit ja que no només  s'han convertit en la tercera força al Parlament, sinó que aquest ha estat fins avui el millor resultat electoral a Catalunya de tota la seva història.

El PSC s’enfonsa

27 diputats. Aquest és el nombre d’escons que va aconseguir el PSC liderat per José Montilla a les eleccions del passat diumenge. Un daltabaix en tota regla. Un daltabaix esperat. Vistos els resultats, l’encara president de la Generalitat José Montilla, va decidir fer el que haurien de fer tots els polítics: assumir responsabilitats. Montilla ja havia anunciat que no es tornaria a presentar com a candidat per les eleccions a la Generalitat en previsió d’uns mals resultats electorals. Però el diumenge va anar més enllà. Va anunciar que deixaria la secretaria general del partit, el que a la pràctica significa una retirada de la primera línia política. 

El tripartit ha passat una factura massa cara als socialistes. Un dels motius és la mala gestió del tripartit, però l’agreujant són les contradiccions en el seu discurs. No sembla el més apropiat renegar del tripartit quan has estat tu el principal valedor de la fórmula. Aquí ja comencen a perdre credibilitat. Després a mesura que veien que les enquestes de cara a les eleccions no els eren favorables van anar virant d’un discurs marcadament catalanista a un discurs fins a cert punt espanyolista. I clar, tantes contradiccions i canvis de discurs no pot portar res de bo. D’una banda hi ha hagut una fuga de vots cap a CIU amb el denominat vot útil. Per un altre costat hi ha hagut una fuga de vots cap a ICV per esdevenir l’única opció realment d’esquerres i finalment el PP ha arreplegat vots de l’ala espanyolista del PSC. Conclusió: han tingut més fugues de vot que cap altre partit. 

I ara què? Doncs toca no només un canvi de líder (sense encara un successor clar) sinó una refundació del partit. El PSC ha de decidir cap a on vol anar. Si vol apostar per l’ala catalanista del partit (fet que sembla improbable amb la pèrdua progressiva de pes en la direcció del partit que ha patit aquest sector) o si per contra reforça els lligams amb el PSOE i esdevé una simple sucursal de Ferraz. Tenen quatre anys per reflexionar-hi i pensar-hi. De l’elecció i la posterior coherència de les accions en depèn l’èxit o el fracàs a les properes eleccions catalanes. Refundar-se o enfonsar-se, aquesta és la dicotomia. 

Alicia Sánchez-Camacho "Vull un país que el 28 de novembre deixi enrere el Govern Tripartit"

Ayer jueves 25 de noviembre tuvo lugar el acto central de campaña del PP de Catalunya en el Pabellón de Hospitalet Nord a las ocho de la tarde. Para no perder costumbre, Mariano Rajoy ha estado en Barcelona apoyando la candidatura de Alicia Sánchez-Camacho en este acto.

El presidente del partido popular ha querido movilizar al votante del PP dejando claro que el cambio político en España empieza en Catalunya. Rajoy ya había estado presente también en las campañas de Galicia, Andalucía y País Vasco así que Catalunya no iba a ser menos. Frente a miles de personas, el presidente popular ha apelado que los catalanes acudan a las urnas el próximo domingo a votar a la candidata a la presidencia de la Generalitat del Partido Popular catalán. Mariano Rajoy afirmaba que “el voto del PP va a ser el voto de la moderación, de la estabilidad y del cambio”.

La candidata Alicia Sánchez-Camacho tampoco ha escatimado en aclarar que quiere un cambio de Gobierno en Catalunya “de soluciones y de posibilidades” a través del voto del PP. “Un Gobierno de futuro”, eso es a lo que aspira la líder del Partido Popular catalán.

Durante su discurso, Alicia ha alternado ambos idiomas -catalán y castellano- como muestra de que su partido quiere un “Gobierno que nos una, nos de libertad y no un Gobierno que nos separe”. “No me resigno a que el próximo domingo haya un cambio en el Gobierno de la Generalitat que no sirva para nada y nos lleve a una deriva independentista”. La candidata ha asegurado que si Artur Mas gana las elecciones, se volverán a usar las mismas políticas de sanciones y barreras que se han usado hasta ahora.

Para evitar votos de abstención, el partido popular ha recordado que “quien desea un cambio en Catalunya y en España no se puede quedar en casa el próximo domingo”. Miles de banderas de color azul del partido popular y banderas de España y Catalunya han sido alzadas en el Pabellón del Hospitalet con entusiasmo. Casi 4000 personas han asistido a este mitin central de campaña para apoyar a los populares.

UN MÍTING DIFERENT

Avui, dia 25 de novembre de 2010, Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans, ha fet, a Granollers, un míting diferent al de tots els altres candidats per aquestes eleccions. Ha triat una altra manera per tal d'apropar-se als ciutadans: una passejada. A les 12 i mitja del matí, ell i el seu equip s'han plantat al mig del mercat d'aquesta ciutat, concretament al carrer Maria Maspons amb carrer Anselm Clavè. El míting ha durat, aproximadament, una hora. Durant aquesta hora ha estat pendent de totes les persones que caminaven al seu votant, responent a totes les preguntes que li formulaven. Ha deixat que els protagonistes fossin els  ciutadans. Mentre ell anava xerrant amb els granollerins, dues càmeres el gravaven per emitir-ho en televisió.

Ha hagut una pregunta que li ha agradat especialment, ja que ell ha dit que moltes persones estaven equivocades al respecte: "Vostè, exactament, es considera d'esquerres o de dretes?". La resposta ha sigut directe i clara: "Jo sóc de centre esquerres, però vaig en contra de qualsevol nacionalisme. El que passa és que molta gent, tot el que no sigui nacionalista ho posa en el sac de dretes". Ha donat un exemple molt clar al ciutadà que li ha preguntat: "Per exemple, el PSC sembla que sigui més nacionalista i, clar, la gent que no vol això, ens vota a nosaltres".

Desprès d'estar voltant amunt i avall per aquesta ciutat i d'acabar de resoldre tots els dubtes, ha marxat.

Avui mateix, aquest candidat, donarà el míting final al CCCB, a les 20:00 hores.

Judith Valladares, Albert Rivera, Joan Antoni Arasa i Marta Ibañez al míting de Granollers

Albert Rivera al míting central al CCCB

A L'ACTE DEL PSC

Ricard Camprubí i Raquel Rabadán donant fe de la seva assistència a l'acte del PSC al Palau Sant Jordi el passat dijous 25 de novembre.

                          

Andorra, l'únic coprincipat parlamentari del món

Andorra encara manté una monarquia constitucional i és governat conjuntament per dos Caps d'Estat:  Joan Enric Vives i Sicília, bisbe d'Ugell, i Nicolas Sarkozy, president de la República francesa. El seu actual president és Jaume Bartomeu (sisè president del govern andorrà) pertanyent al Partit Socialdemòcrata Andorrà. 

Aquest coprincipat constitucional és herència de 715 anys va ser governat per dos senyors feudals, el bisbe d'Urgell i el comte Foix. El comte Foix va passar a mans de la Corona Francesa i, més tard, amb la Revolució Francesa va agafar el càrrec el President de la República Francesa.
 
Val a dir també que Andorra és un dels països més petits del món (468 km² i 85.000 habitants), té el català d'idioma oficial i atrau molt al comerç, ja que no existeix l'impost sobre la renda.